Imatge

Perla 26. Les Bullangues durant la Primera Guerra Carlina

Imatge principal: Acció de la patuleia barcelonina (1835), d’Antoni Ferran, Museu d’Història de Barcelona.

Les Bullangues de Barcelona durant la Primera Guerra carlina (1835-1837) 

A Espanya durant l’època del règim liberal i d’Isabel II (1833-1868) s’anirien desmantellant les institucions pròpies de l’anomenat Antic Règim i implantant diverses mesures encaminades a reforçar la propietat privada i la lliure disposició de la terra, amb les desamortitzacions, la dissolució del règim senyorial, l’abolició dels privilegis de la “Mesta”, l’ampliació del funcionament dels intercanvis i el mercat. I també s’impulsava un sistema polític on la monarquia semblava esdevenir parlamentària i constitucionalista després de la restauració absolutista que havia propiciat Ferran VII (1814-1833).

L’any 1833 va resultar molt mogut. Ferran VII, poc abans de morir, canviava la llei de successió (l’anomenada llei Sàlica que havia començat a aplicar-se a Espanya amb Felip V que excloïa del tron a les dones) i nomenava hereva a la seva filla Isabel. Sectors tradicionals i absolutistes partidaris dels drets hereditaris del germà de Ferran VII, Carles Maria Isidre, s’enfrontaren a aquesta decisió i donarien lloc a les guerres civils entre carlistes i liberals  tant característiques d’aquesta època. Essencialment els carlistes defensarien el drets tradicionals on la monarquia i l’Església tenien preeminència i els liberals es centrarien més en el dret a la propietat, el dret a la llibertat i en un concepte de sobirania resident  en “la nació”.

Barcelona estava habitada per unes 120.000 persones, i a Catalunya n’hi vivien una mica mes del milió. Les muralles  com a barrera entre els de dins i el de fora, o les seves cinc portes (drets de portes que gravaven mercaderies) condicionaven la vida ciutadana dins d’una estructura urbana caracteritzada per l’estretor dels carrers i l’atapeïment de la població, i que sovint patia estralls com la febre groga de 1821, o el còlera (1834) en plena època de les bullangues.

Aquest mateix any 1833, Aribau publicava la coneguda “Oda a la Pàtria” i començava a funcionar a Barcelona la primera fàbrica mecanitzada moguda a vapor, la Bonaplata, arrencava  la Revolució Industrial i amb ella una nova manera d’organització del treball. També aquest 1833 es va concretar una mesura administrativa com la divisió territorial d’Espanya, comença l’època de les diputacions i la creació de les diferents capitals de província clarament per trencar amb els vells territoris. Tot plegat generaria un malestar social notable en coincidir amb una etapa de contracció econòmica amb reduccions salarials i mobilitzacions a quintes que pagaven doblement les classes popular urbanes a causa de la confrontació civil.

Entre 1833 i 1837, com podem llegir en els dos volums de Josep M. Ollé Romeu, “Les bullangues de Barcelona durant la primera guerra Carlina”, es produïren actes de tota mena: crema de convents a Reus com a resposta a un enfrontament entre liberals i carlins a conseqüència de l’actitud d’un religiós, com recull Víctor Balaguer:

“casi queda fuera de toda duda que un fraile fue quien incitó a los carlistas a cometer el bárbaro homicidio”.

Bullangues1

El 22 de juliol de 1835 es cremaren diferents convents i més de vint frares moririen. Pocs dies després a Barcelona passava el mateix. El dia de Sant Jaume, després  d’una cursa de braus a la plaça del Torin a la Barceloneta, on els toros van ser dolents, i l’ambient s’havia caldejat i protestat contra els toros i el propietari. La gent sortí enfurismada, irritada però cridant i reclamant consignes com:

“¡Viva la libertat, Viva el pueblo rey, Viva Cristina, “Mueran los frailes! “.

Bullanga plaça del torin 1835

Bullanga 1835, Plaça de Torin, Barcelona

La crema de convents començà pel dels Trinitaris (lloc actual del Liceu), després el dels Carmelites, i seguirien el dels Agustins del carrer Hospital, el dels Dominics de Santa Catarina…, en total a Catalunya s’incendiaren 21 convents, el 10% dels existents. Durant uns dies Barcelona viuria una etapa convulsa i violenta amb diferents tipus d’avalots contra les autoritats amb crits com:

“¡Viva la libertad!, ¡Mueran los tiranos!, ¡Mueran Llaudet i Bassa!” (caps militars, aquest darrer seria assassinat  i arrossegat pels carrers) i “Viva el pueblo!”.

El 5 d’agost s’incendià la fàbrica impulsada pel vapor “Bonaplata, Rull i Companyia” instal·lada al carrer Tallers (les idees antimaquinistes, anomenades “ludisme”, també havien anat arrelant dins el proletariat tèxtil).

incendifabricabonaplata2 (1)

Incendi de la fàbrica Bonaplata el 1835, des de l’actual plaça de Castella

Aquesta primera onada la podem entendre com un moviment revolucionari en una època en què es van organitzant o agrupant diferents tendències per fer front a les transformacions  i canvis que vivia la població. Es detecten diferents corrents com la dels absolutistes, que en aquest anys trenta s’identificaren amb els carlistes, però no era un moviment socialment homogeni ja que en bona part era interclassista. I, a més, a determinades zones de la península hi havia qui defensava la monarquia absoluta sense limitacions, i els qui entenien que calia compaginar els drets del monarca amb els drets i els privilegis tradicionals que s’havien perdut. Carles V prometia als catalans:

“guardar los antiguos privilegios a este Principado, mantener la religión de nuestros progenitores, proteger el comercio, fomentar la industria…”.

O sigui, les decantacions d’aquests absolutistes anaven entre allò que podem considerar l’uniformisme espanyol i el particularisme català.

Els liberals, que en aquelles arrencades del segle XIX mostraven la voluntat de recuperar total o parcialment la Constitució de Cadis, desitjaven obtenir el drets polítics estroncats per l’absolutisme de Ferran VII. Més ubicats a les ciutat, però que com a moviment també interclassista mostrà antagonismes i cristal·litzaria en dos grans grups polítics: el moderat i el progressista. Encara que no es tractava dels drets universals actuals, hi havia força motius de controvèrsia entre ells. A tall d’exemple polemitzaven sobre diversos temes com ara:  qui podria participar o no en aquest estat constitucional, per raó d’edat, de fortuna, de propietat privada…

Els radicals, també molt heterogenis i procedents de les capes baixes de la burgesia, de la menestralia o del proletariat, amb predomini de gent jove, mostraven descontent amb els sectors eclesiàstics, especialment amb els frares (arribarien a considerar-los responsables de l’epidèmica de còlera), pel suport general a l’absolutisme, amb el militars  o amb les autoritats. Per transformar la situació constituirien una Junta Central, a imitació de la que s’havia format uns anys abans en la guerra del Francès (1808-1814). L’historiador Josep M. Ollé considera que l’objectiu polític d’aquesta Junta era estendre a tot l’Estat un moviment  amb finalitats democràtiques i que havia de vertebrar-se amb individus que representessin tots els territoris de l’Estat, a fi de formular estructures federalitzants.

En Ramon Xaudaró, advocat i hisendat seria un d’aquest radicals. Després de la victòria absolutista de Ferran VII amb el suport dels “Cent mil fills de Sant Lluís” sobre els liberals de Riego (1823), s’exilià a França, i instal·lat a Llemotges, va publicar el 1832 un fullet en francès (l’any 1868 s’editaria a Barcelona) amb un títol ben significatiu i explícit del seu pensament“Bases d’une constitution politique ou principes fondamentaux d’un systhème républicain”.

També aquell any 1833 tornava a Barcelona, on fundaria la publicació amb un nom ben específic: “El Catalán” l’octubre del 1834, on publicarien els seus articles els primers ideòlegs del republicanisme català com Narcís Monturiol, Pi i Margall o Abdó Terrades. Arrel de les opinions publicades que xocaven amb els models imperants de caràcter més unitari i conservador, a més de clausurar-li “El Catalan” el gener del 1836, Xaudaró fou detingut i deportat a Cuba. Retornat als pocs mesos, va publicar a Madrid el fullet: “Manifiesto de las injustas vejaciones sufridas por D. Ramón Xaudaró…” on palesava el principi de que tots els homes eren lliures i iguals, i mostrava la seva simpatia pel republicanisme federal que imperava aleshores als Estats Units d’Amèrica. Retornat a Barcelona se l’encausa per participar en la bullanga del 13 de gener de 1837, i posteriorment en la del 4 de maig seria detingut, processat i afusellat només  sis dies després, en considerar-lo un dels seus promotors.

Aquestes protestes o bullangues mostraven un malestar popular, un descontent contra les autoritats militars isabelines, contra la mecanització, contra el carlisme i el clergat regular (no es produïren atacs contra edificis del clergat secular) amb  continuats vessaments sagnants produïts durant la regència de Maria Cristina (1833-1840). Conegudes com a “Bullangues” permeten detectar la complexitat ideològica i social de la Barcelona d’aquell moment on, a banda de les tendències polítiques ja esmentades (desdoblades més que agrupades) convivien amb petits nuclis organitzats en societat secretes com: “La Isabelina” o la de “Los Derechos del Hombre” que defensarien la primera el retorn a la Constitució de 1812, o la segona els drets aprovats per l’Assemblea Nacional francesa de 1789.

A més es poden trobar referències sobre l’aspiració de part dels integrants en aquest avalots per reconsiderar la identitat de Catalunya dins l’Estat. En un lligall que recull actes d’una de les Juntes d’Autoritat del 6 d’agost del 35 es pot llegir que el poble demanava:

”Principios; principios de igualdad legal, de libertad Civil, de libertad de escribir, de libertad de hacer conocer sus necesidades: el principio, en fin, que da vida a las naciones, el de constituirse por sí mismas”.

O aquesta altra informació que dona a entendre que hi havia discrepàncies amb “patriotes no constitucionalistes que“:

querían Cortes Constituyentes con el fin de separar la Catalunya de los intereses de las otras provincias, que proclamaron la Constitución” .

També es pot trobar el  manifest de A. Gironella del 3 de setembre de 1835:

“Si Barcelona pide para todos la reunión de Cortes, como lo piden identificadamente otras provincias de la Nación, es para que, unidas al Trono, se sancionen de una vez las prerrogativas de aquel y los derechos de los pueblos, y que unos y otros queden asegurados sobre bases indestructibles. Pueblos todos de una Nación siempre grande y magnífica, recibid la profesión de fe de esta Provincia por el órgano fiel de su Junta Auxiliar Consultiva”.

Al “Diario de Barcelona”, del 28 de noviembre de 1835 (com recull J. M Ollé) es podia llegir el que anomenaríem una propaganda en què anunciava l’obra “Constitución Catalana y Cortes de Catalunya”. Es volia difondre i vendre  aquesta, exposant  que en el passat aquelles lleis i normes havien estat positives i que calia recordar o recuperar. Dirien que era la:

Colección de las antiguas constituciones, prerrogativas, fueros y privilegios de que disfrutó el Principado de Cataluña en unos tiempos en que lo restante de Europa gemía aún bajo el peso de la odiosa esclavitud…reúne los elementos de la más democrática libertad, en medio de una bien cimentada monarquía, y puede ofrecer grandes luces no solo en nuestros representantes en cortes, sino también a toda suerte de lectores, haciéndoles ver que ha habido en España un país que se ha gobernado dilatados siglos por un régimen constitucional sumamente libre, y que debió a ello su mayor felicidad y gloria”.

Resulten adients les consideracions d’un general liberal i progressista, que havia participat en la revolta de Riego, Evaristo San Miguel en un llibre publicat el 1836, “De la guerra Civil de España” exposaria:

”La Cataluña, país quebrado, abriga en su seno un pueblo esforzado y belicoso, en cuyo carácter entra por una de las bases principales un espíritu de independencia que la hace mirar con desvio todo lo que es extraño a su provincia. Gobernar este pueblo ha sido muy dificultoso en todas épocas, y desde su incorporación en la corona de Castilla dio siempre muestras de la impaciencia con que sufria las leyes de los que lo gobernaban de tan lejos.(…)  y pasa más de un siglo, están vivos en sus corazones los sentimientos de animosidad que excita en ellos el recuerdo de su vencimiento y de las humillaciones y gravámenes que señalan el triunfo de sus vencedores. Todo cuando procede de Castilla tiene para ellos el carácter de desagradable y sospechoso”.

Sospitós era per aquest militar el que passava a Catalunya, on els reculls documentals són escrits gairebé tots en castellà, pasquins,  fullets, memòries, o actes de diferents Juntes. En una d’aquestes, la Junta d’Autoritats del 7 d’agost del 1835 on debatien que calia fer, el regent de l’Audiència, Francisco de Olavarria  defensaria:

“que antes de hacer  convendría aguardar la contestación de S.M. que no dudaba sería satisfactoria, majormente cuando convenía desvanecer la idea que se formaba de Cataluña en otras provincias y en la misma capital del reyno de que tendía a la independencia.

Es constata que a més de ser un conflicte molt complex entre carlins, liberals, radicals, unionistes i federalistes determinades mentalitats defensores de la Constitució de Cadís, veien en aquelles bullangues barcelonines un moviment reivindicatiu no comprensible en alguna de les seves motivacions, i així el podrien qualificar també de “sospechoso” o independentista. No podien o volien entendre la convivència de diferents sentiments d’identitat.

Bullanga Barcelona

La tropa i els manifestants, davant el Teatre de la Santa Creu, durant la bullanga del 4 de maig de 1837. Gravat anònim coetani

Anuncis

Una resposta a “Perla 26. Les Bullangues durant la Primera Guerra Carlina

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s