Imatge

Perla 22. “La Formación del Espíritu Nacional”

La fabricació de “españoles hondos, creyentes y patriotas austeros” a partir de l’escola

Les imatges d’aquesta Perla són els exercicis reals de Formación del Espíritu Nacional, fets per l’aleshores alumne Ramon Mir, que ens les ha facilitat, per mostrar com era aquesta “formació”.

A l’Espanya franquista es fomentaren uns mètodes i uns continguts educatius d’allò més tradicionals, es rebutjaren i condemnaren completament els mètodes de les pedagogies estrangeres i liberals com Montessori, Freinet, Decroly o Piaget que representen la tradició renovadora de l’Escola Nova catalana, i que hem vist a la Perla 8. De l’Escola Nova a “l’escuela nacional franquista”, aniria pel mateix sedàs, ja que eren considerades estranyes, exòtiques, despòtiques, hipòcrites i allunyades de les dues premisses essencials d’aquella dictadura, polaritzada en l’educació patriòtica-religiosa, o dit d’una altra manera nacional catòlica. N’hi ha prou en recordar alguns títols de  llibres usat a l’època: La escuela y la patria  de M. Santiago Fuente; España es así d’A. Serrano de Haro; Glorias imperiales de L. Ortíz Muñoz.

Una de les més populars i difoses fou: La historia de España contada con sencillez, de l’escriptor i poeta José María de Pemán, que va donar suport  a les dictadures de Primo de Rivera i de Franco, amb molts reconeixements obtinguts durant el règim franquista. Entre altres, mencionarem que l’any 1948 va rebre  la gran creu d’Alfonso X, al 1961 la gran Creu de Carlos III, al 1981 Collar del Toisón de oro; i també fou membre de la Real Acadèmia Española durant més de quaranta anys. A més, arribaria a ser molt conegut per la població peninsular com a guionista de la sèrie El Séneca emesa per Televisió Espanyola entre 1964 i 1970, l’única a l’estat en aquella època.

Pemán és un dels destacats ideòlegs escolars i sociològics del franquisme ja que presidí la Comisión de Cultura y Enseñanza de la Junta Técnica del Estado,  en la seva primera època i d’aquest moment és el llibre La Historia de España contada con sencillez. S’hi poden trobar dogmes i judicis preestablerts sense cap argumentació documental. “Senzillament” orientava  entre allò que es podia considerar com a bo/convenient o dolent/rebutjable:

Las mujeres íberas llevaban sobre la cabeza un aro de Hierro que servía para echar sobre él un velo con el que a menudo se cubrían la cara, la misma Dama de Elche aparece con la cabeza y el cuello pudorosamente cubierta de paños. Parece que las primitivas mujeres españolas estaban (…) preparadas ya con sus tocas para asistir a la primera misa.

Los judíos eran en España verdaderos espías y conspiradores políticos que vivían en la secreta amistad con los moros y en la callada esperanza de los turcos (…) los judíos estaban organizados en verdaderas sociedades secretas de intrigas y conspiración.

A una de les enciclopèdies escolars més difoses, Enciclopedia Alvarez, a la seva portada apareix la Taula de la Llei amb els deu manaments, complementat amb la data emblemàtica dels fets del dos de maig de 1808 (l’inici de la dita, per ells, “Guerra de la Independencia Española” contra els francesos), amb altres imatges de la geografia espanyola i de geometria. Al seu interior hi havia un mapa  d’Espanya amb cinc dibuixos acompanyats d’aquestes cinc paraules:

Huelgas, Comunismo, Asesinatos, Incendios y Separatismos

referit a com volien que l’alumne entengués la situació política i social d’abans de 1936. Era una forma de justificar la revolta dels militars de juliol del 36 contra el govern legítim i democràtic de la República.

Pemán també diria:

Ya estaban, pues, en marcha, en pie militar, todas las verdades de España, todos los elementos invariables de su esencia y definición: lo religioso, lo monárquico, lo militar, lo unitario o nacional, todo unido, todo junto y en haz.

Toda la mayor Historia de España parece que se agolpa y resume en la Zona Nacional.

4

Queda clar en aquests comentaris que volen ensenyar als altres a ser refractaris a la diferència. No s’ensenya ni es vol incorporar-la, més aviat se l’omple de prejudicis negatius i se l’estigmatitza, posant-ho tot en un mateix pla de descontrol i maldat, que ells en deien “caos”, per tal de justificar la construcció del seu camí  vers el “bien supremo de España”. I per a aplicar-lo, apareixen els “hombres providenciales”, “justos” i “buenos patriotas” identificats amb el nou règim. Un règim que enquadrava a la població en tres categories: “adictos, desafectos e indiferentes”.

Als manuals escolars la figura del “Caudillo” estava ben significada, i ens atreviríem a dir glorificada, a tall d’exemple en: ”Nosotros, primer libro de lectura corriente” de Blanco Hernando”, 1946, es llegia:

“Por sus hazañas, allá en las tierras del moro, era ya a los treinta y tres años general del Ejército español. Hoy es el Caudillo de España. Franco ama a España por encima de todo. Por encima de su vida y de su tranquilo bienestar. Franco ha sido el Generalísimo de la Victoria. Y desafío a la muerte en todos los campos de la Patria para ganar la guerra. Franco es el gobernante sabio. Y trabaja en silencio, sin descanso, para guiarnos en la paz. Por él España ha vuelto de nuevo a ser grande y libre, admirada y temida. Y cristiana. Por el no falta el pan en tu mesa; ni la lumbre en tu hogar”,

Un apunt més, a l’escola dels anys 40 i 50 era probable que l’himne patriòtic que acompanya a l’alumnat en començar la jornada en fos un text lletrejat pel mateix Pemán:

”¡Viva España!, alzad los brazos hijos del pueblo español, que vuelve a resurgir, Gloria a la Patria que supo seguir, sobre el azul del mar, el caminar del sol. Triunfa España, los yunques y las ruedas canten al compás, un nuevo himno de fe. Juntos con ellos cantemos de pie, la vida nueva y fuerte, de Trabajo y paz.”

Mencionar que a les escoles nacionals de l’època, de niños o de niñas ben separats, es començava la jornada amb l’Ave Maria, i presidia l’aula un crucifix flanquejat pels retrats de Franco i José Antonio Primo de Rivera. En alguns llocs, també es feia una reflexió en el moment de l’Àngelus (a les 12 hores). El conegut quadre de Millet que porta aquest nom, amb els camperols resant al mig del camp, encara ve sovint a la memòria. La didàctica era la pura memorització  a partir d’un llibre únic: “Enciclopedia (Alvárez): intuïtiva, sintètica y pràctica” en deien, era l’eina gairebé exclusiva d’aprenentatge, i els càstigs sovintejaven i eren en molts casos severs.

3 (1)

A partir del 1953 el règim de Franco va ser reconegut pels EUA, i el terme “ajuda mútua” era la paraula utilitzada. Els nord-americans feren instal·lacions militars com les de Morón, Rota, Saragossa o Torrejón i un canvi molt especial i inesperat, en una època de grans mancances, arribà a l’alumnat de molts pobles d’Espanya. Començaren a rebre  la “solidaritat dels bons americans” amb un tros de formatge cremós i groguenc repartit periòdicament, o aquella cullerada de llet en pols que posàvem en un got i hi afegíem aigua que, en el meu cas, posava la senyora Maria, la dona del mestre.  A més, resar i comentar aspectes dels evangelis era freqüent, assistir a la missa els diumenges acompanyats o “vigilats” pel mestre i on les noies seien en bancades diferents de les dels nois.

6

Al 1946 es publicà un llibre de Batxillerat que va ser molt utilitzat a diferents instituts de l’estat: Manual de Historia de España, que arribà a fer nou edicions, la darrera és de l’any 1967. L’autor José Luis Asian Peña influiria i adoctrinaria doncs durant més de 20 anys a un determinat sector de la joventut espanyola (els que en aquell període estudiaven el batxillerat). A la introducció es podia llegir:

la Historia responde a la necesidad que la humanidad ha sentido y siente de lo verdadero, lo bueno y lo bello, y poniéndonos en contacto con los hechos y los hombres de otros tiempos es “verdaderamente una resurrección” como dijo Michelet. (Jules Michelet, historiador i autor d’una Història de França a finals del segle XIX ).

En aquest Manual de Historia de España es podia llegir:

“El estudio de la historia de un pueblo es algo así como su inventario moral. Nada más satisfactorio para un español que hacer un inventario de los grandes valores Morales de nuestro pueblo, porque conociendo los hechos y los Hombres de otros tiempos adquirimos conciencia de la obligación de dejar mejorada a nuestros sucesores la herencia que de nuestros antecesores hemos recibido, la conciencia de esta obligación moral es el más puro patriotismo”.

I acabava amb aquesta orientació:

El español que conoce la historia de su patria, sabe bien qué errores hay que evitar, qué desagracias hay que lamentar, qué virtudes hay que respetar y que hechos gloriosos hacen a nuestro pueblo digno de eterno recuerdo”.

Exercicis de “Formación del Espíritu Nacional

Aquestes il·lustracions que podeu veure mostren la dinàmica de les activitats escolars: copiar  amb lletra acurada missatges ben explícits, i dibuixar el que els llibres utilitzats mostraven. Per recopilar-ho i també per memoritzar-ho. En Ramon Mir, va fer aquest treball per presentar-se als exàmens lliures (aleshores es feien fora de la pròpia escola, un cop l’any, i davant de professors completament aliens als alumnes), en aquest cas un noi de 13 anys que anava a la Salle Bonanova i s’examinava a l’Escuela de Altos Estudios Mercantiles, on presentava els seus Ejercicios de Formación del Espíritu Nacional”, amb el número de registre 1748, que recorden l’enfoc doctrinari d’un determinat model escolar ja que aquesta era una assignatura obligatòria per a tot l’ alumnat.

1

3 respostes a “Perla 22. “La Formación del Espíritu Nacional”

  1. A mi me la van fer a l’Institut Montserrat, a primària no ho recordo, se que la meva mare, mestra de l’Escola del Bosc, se la jugava fent algunes classes en català, davant de filles de guàrdies civils.
    La FEN, com n’hi dèiem, i amb noies, consistia en uns discursos d’unes senyores de la Sección Femenina, que la feminitat l’havien deixat fora abans d’entrar, que parlaven de coses que a mi em sonaven al Guerrero de l’antifaz, i en classes de cuina, sense cuina, de manualitats, sense estris, de feines domèstiques, sense escombra, de gimnàstica rítmica amb bombatxos, penoses totes, i tot un seguit de bestieses que més ens hagués valgut aprendre a ballar el rock-and-roll, que no el varen poder aturar, ni sota pena de pecat mortal.

    M'agrada

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s