Imatge

Perla 15. Adoctrinament: Les commemoracions escolars franquistes

Referents pedagògics i commemoracions imposats a les escoles entre 1939 i 1960

Amb l’ocupació de Catalunya per l’exèrcit franquista s’expulsa a més d’un miler de mestres del magisteri de Catalunya, altres centenars es trobaven empresonats o refugiats a l’exili. S’enviaren  per ocupar els llocs  “vacants”, més de 700 mestres, majoritàriament procedents de  Castella i Extremadura (una manera de fer arribar més ràpidament la llengua d’Antonio de Nebrija(1441-1522) i  autor de la coneguda frase: “siempre la lengua fue compañera del imperio”, usada sovint per justificar el colonialisme espanyol.

Al mateix temps s’organitzaven “Cursillos de Orientación del Magisterio”. És significatiu, pel marc i la quantitat d’assistents, que es fessin al Palau de la Música  (ja no catalana), amb la presència del Governador Civil de Barcelona, del general Luis Orgaz  i altres autoritats municipals i d’inspecció, segons recull “La Vanguardia Española” del dia 17 d’agost de 1939. Hi podem llegir:

Estos cursos tienden a lograr en unos, enfervorizamiento, y en otros, tal vez la mayoría, una transformación. Se ha de lograr la transformación entera de aquel Magisterio que se llamó español, sin serlo más que por residencia, porque prescindía de la luz que irradiaban los propios pedagogos nacionales como Luís Vives, San José de Calasanz, San Ignacio de Loyola y el moderno Padre Manjón, y buscaba ser reflejo de las orientaciones extranjeras de los Pestalozzi y de los Froebel, de los Decroly y de los Montessori; de aquel lastimoso Magisterio que se inspiró exclusivamente en los principios de la revolución francesa, de la libertad, la igualdad y la fraternidad, a través de los cuales llegó  a la escuela sin Dios.

(…)Orientemos a los niños según el programa de la Falange que presenta nuestro serenísimo Caudillo, enseñémosles que en España (…) viviremos en franca lateralidad vertical, como en las formaciones de la unidades del Ejército.(…)

Estamos en un Estado totalitario. Y vosotros, en la Escuela, sois los instrumentos constructores de esta alta política (…)

Luis_Orgaz_Yoldi

Imatge: General Luis Orgaz Yoldi

Vegeu la notícia completa “Los Cursillos de Orientación del Magisterio” La Vanguardia Española,  LV 17-08-1939

Les orientacions pel mestres són clares i l’objectiu també: escola nacional de matriu castellana (prohibició del català), separació de nens i nenes (a Suècia la co-educació existeix des de mitjans del segle XIX !), religió a les aules (a França des del segle XIX es reserva una franja horària a la setmana als alumnes que ho demanen), amb formació, matèries i mestres homes i dones, diferenciats. Tot aquell esforç fet i realitzat a Catalunya als primers anys del segle XX, que identifiquem en general com “Escola Nova”, quedava anorreat .

Al mateix temps i dins de la planificació del currículum-calendari  escolar del nou estat es fixaven unes “Lecciones conmemorativas” per treballar a les aules:

1 d’octubre, Día del Caudillo; 12 d’octubre, Día de la Hispanidad; 29 d’octubre, Día de la fe; 20 de novembre, Día del dolor; 8 de desembre, Día de la madre; 9 de febrer, Día del estudiante caido; 1 d’abril, Día de la canción patriótica; 2 de maig, Día de la independència.

No n’hi havia prou amb aquestes vuit. Ho completaren amb unes altres “Conmemoraciones  escolares”:

14 de setembre, Exaltación de la Cruz; 3r diumenge d’octubre, el Domund; darrer diumenge d’octubre, Cristo Rey; 1 de novembre, Todos los Santos; 2 de novembre, Día de los difuntos; 4 de novembre, Día del Papa; 27 de novembre, San José de Calasanz; 29 de novembre, Día de la información; 13 de desembre, Día de la higiene ocular; darrer diumenge de gener, Día de la Santa Infancia; 31 de gener, Día de San Juan Bosco; 7 de març, Día de Santo Tomas de Aquino; 10 de març, Día de los mártires de la tradición; 19 de març, Día del seminario; 23 d’abril, Fiesta del libro, Cervantes. A més de les celebracions en dies variables com  “Miércoles de ceniza, Semana Santa, Corpus Christi y el Sagrado Corazón”.

Unes quantes promocions  d’estudiants van quedar ben  afectades i marcades per aquelles orientacions que reformaren totalment el model anterior, commemoracions i imposicions com aquestes,  canviarien del tot  el sistema escolar català, i òbviament la llengua pròpia tornaria a les catacumbes. L’alumnat deixava de ser el referent educatiu essencial, i convenia  transformar i enfervorir als nois i noies de Catalunya cap als sentiments patriòtics i religiosos de la Nueva España. El règim franquista no amagava el seu concepte de nacionalisme patriòtic espanyol, a través d’un clar i, en principi, ben estructurat adoctrinament on no tenia cabuda cap “commemoració” de significació catalana. Això era instrumentalització  i manipulació de la infància. L’alumne no estava al centre del sistema.Commemoraciones Escolares1

 

2 respostes a “Perla 15. Adoctrinament: Les commemoracions escolars franquistes

  1. La meva mare, que va estudiar magisteri durant la República, va tenir que revalidar el títol en sessions com les que citen, i al final passar un examen, davant un tribunal, on hi havia una ex companya que s’havia fet falangista. L’Examen consistí en una redacció explicant quin era el sentit de la pàtria per a ella, no el va passar. Va repetir-lo, amb alguns consells de la noia de la sección femenina, i la van deixar exercir, mentre el seu pare, també mestre i membre destacat de les reformes educatives republicanes, havia estat apartat de la professió durant un temps per “rojo separatista” per una delació anònima.

    M'agrada

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s