Imatge

Perla 14. L’11 de setembre i el 12 d’octubre a Catalunya. Dues celebracions, dues visions antagòniques

L’11 de setembre és una de les dates més significades de la història de Catalunya. Un dia com aquest, al 1714, les tropes de Felip V ocuparen Barcelona i, a la vegada que resultava l’escenari final d’una guerra europea amb diferents estats implicats a l’entorn de la successió de Carles II (traspassat el 1700), significaria també d’una forma gairebé immediata la destrucció de les institucions pròpies de Catalunya i la desaparició de l’estructura confederal dels Àustries. Començaria aleshores una història oficial en el nou estat centralitzat, caracteritzada en molt bona part per l’exclusió de tot un passat en determinades zones de la Península.

Aquest estat, gairebé el podríem qualificar d’imperialisme homogeneïtzador i alhora estigmatitzador de les diferències. Reflexionant amb una certa profunditat sobre com ens hem relacionat i encara avui com ens relacionem amb el passat, els diferents pobles i col·lectius, ens permet constatar de quina manera ens relacionem amb nosaltres mateixos i amb les col·lectivitats que ens envolten en l’actualitat. Caldria incorporar com a cultura la memòria del propi passat, cosa que no sempre ha estat així.

Durant generacions i generacions, la majoria del catalans desconeixia o en tenia unes referències ben escasses sobre que va significar l’Onze de setembre de 1714, ja que era un tema volgudament silenciat en els temaris escolars. Que avui la Diada Nacional formi part del calendari i sigui recordat l’esdeveniment, ha estat fruit d’un combat iniciat per uns pocs per recuperar aspectes de la història de Catalunya, que des d’un inici havia comptat amb la prohibició borbònica que impedia mirar als derrotats catalans cap el seu propi passat.

Onze de Setembre_sant_boi_1976

Imatge: Onze de Setembre de 1976 a Sant Boi de Llobregat

Aquest desig de conèixer aspectes d’aquest passat, encara en ple segle XXI, desagrada i molesta a certs col·lectius i partits. Alguns ho verbalitzen amb un argumentari si més no sorprenent. Citem:

”Por ello en Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía, no celebramos la Diada del 11 de septiembre puesto que no queremos ayudar, con nuestra participación, a perpetuar una mentira histórica que además sea un referente simbólico común a todos los catalanes. La manipulación que han llevado a cabo los independentistas del significado histórico del 11 de septiembre de 1714 convierte la conmemoración de este día en la diada nacionalista de Cataluña y no en lo que debería ser: la fiesta cívica de todos los ciudadanos catalanes. No aceptamos que la manipulación nacionalista del pasado deba ser jaleada y apoyada por una ciudadanía democrática y libre (…) La mayoría de los catalanes no se siente identificada con esa celebración nacionalista y decide libremente celebrarlo a su manera. Es un día festivo, ideal para disfrutar de la familia y de los últimos días del verano”.

Aquesta argumentació entenem que no s’ajusta a la realitat, i és senzillament equivocada i malintencionada. Negar avui que les institucions catalanes i Catalunya com a país van rebre un munt d’imposicions no volgudes que desmuntaren tot l’entramat institucional i de llibertats tradicionals, no és una falsedat i una manipulació? És equidistant afirmar que la majoria de catalans no es sent identificada en el maltractament i la repressió rebuda, un cop aquests fets han estat cada vegada més coneguts per la societat catalana? No és cert que sense les manifestacions de Sant Boi de Llobregat del 1976, o la de Passeig de Gracia del 1977 no s’hauria reconegut i recuperat la Generalitat republicana abans de la Constitució del 78? A alguns no els agrada recordar perquè no els convé, i si un no recorda perd la perspectiva i fins i tot la identitat.

L’1 de setembre del 2017, llegíem que aquesta associació que s’autoanomena Societat Civil Catalana, i que es sent ofesa per certs records històrics – d’altra banda irrefutables- sol·licitaven a l’Ajuntament de Barcelona celebrar un acte unitari el dia 12 d’octubre, dia de la Hispanitat, a la plaça Catalunya. Auto-atribuint-se que són “la majoria dels catalans que no volen la independència”, prefereixen el 12 d’octubre com a dia de celebració amb l’argument que:

“el més important aquest dia és deixar a una banda les particularitats de cada col·lectiu i expressar, de forma unida, la seva defensa de valors basats en la concòrdia i la convivència, la democràcia i l’Estat de Dret”.

Ens preguntem: Catalunya ha de celebrar el 12 d’octubre? Què hi tenim a veure? Situem-nos. Aquest dia de l’any 1492 l’expedició de Colón o Colom va arribar a la illa Guanahani, rebatejada com Sant Salvador, nom amb què encara és coneguda aquesta illa de les Bahames. Es popularitzaria  una expressió que  ens ensenyarien i repetirien arreu en la nostra educació: “ A Castilla nuevo reino dió Colón”  referint-se  a la conquesta de tot el territori americà. Passaren els anys, i al llarg del segle XIX, el regne d’Espanya va perdre les colònies americanes conquerides.

Dia de la Raza_meme

Com a record d’aquella aventura, l’any 1914 es decidí celebrar per primer cop “El Día de la Raza”. Vegeu la història que en diu Wikipedia:

La denominación fue creada por el ministro español Faustino Rodríguez-San Pedro, como Presidente de la Unión Ibero-Americana, que en 1913 pensó en una celebración que uniese a España e Iberoamérica, eligiendo para ello el día 12 de octubre.En 1914 se celebra el 12 de octubre por primera vez como fiesta de la Raza. En 1915 pasa a llamarse Día de la Raza.

La Unión celebró por primera vez la «Fiesta de la Raza Española» en 1914 y en 1915 se celebró como «Día de la Raza» en la Casa Argentina de Málaga, y desde 1917 el Ayuntamiento de Madrid asumió la celebración de la «Fiesta de la Raza» en la capital de España. Se transforma en fiesta nacional por ley de Alfonso XIII del 15 de junio de 1918. Aunque el decreto no le da un nombre específico, la prensa y la costumbre impusieron el de Día de la Raza,

El nombre Día de la Hispanidad –y el propio vocablo hispanidad– fue propuesto a fines de los años 20 por Zacarías de Vizcarra (sacerdote español, residente en Buenos Aires) al periodista Ramiro de Maeztu (por entonces, embajador de España en Buenos Aires), ya que consideraba «poco feliz y algo impropia» la denominación Día de la Raza. El nuevo nombre fue paulatinamente reemplazando al antiguo en España (no así en América), hasta que el 10 de enero de 1958 es oficializado por decreto de la Presidencia del Gobierno.

 Dia de la raza_ Colon

Més endavant, amb la Constitució de 1978 ja aprovada, lluny de posar-hi fi, l’any 1982 amb un reial decret el 12 de octubre el converteixen en “Fiesta Nacional de España y Día de la Hispanidad”. I al 1987 el BOE ratificava per llei la festivitat amb el nom oficial de “Fiesta Nacional de España” i prescindeix del “Dia de la Hispanidad”. En l’explicació de motius de la Llei 18/1987 diu textualment:

“La fecha elegida, el 12 de octubre, simboliza la efeméride histórica en la que España, a punto de concluir un proceso de construcción del Estado a partir de nuestra pluralidad cultural y política, y la integración de los Reinos de España en una misma monarquía, inicia un período de proyección lingüística y cultural más allá de los límites europeos“.

800px-Fiesta_Nacional_de_España,_2014_-_Madrid,_Spain_-_DSC08880

Imatge: Fiesta Nacional de España, 2014, Madrid

L’ús aquí de la paraula “pluralidad” té poc de realitat i de convicció, és molt més de conveniència com sol ser habitual des dels discursos unitaris i centralitzadors.

A la segona dècada del segle XXI ens preguntem com hem d’entendre aquestes paraules referides a una commemoració amb tals connotacions? Què s’entén per pluralitat cultural i política? Què s’ entén  per integració dels regnes d’Espanya. Quina projecció lingüística, de quina llengua? Paraules que aparenten reconèixer la diferència però que sovint queden contradites per les polítiques aplicades que, aleshores i encara actualment, han tendit més aviat a l’homogeneïtzació. Paraules doncs, buides.

Es pot col·laborar des de Catalunya en la celebració d’una diada –la del 12 d’Octubre- amb aquest origen i que defensa aquesta mena de continguts?

Aquesta autoanomenada “Societat Civil Catalana” creu que sí. Dues celebracions, dues visions antagòniques.

Una resposta a “Perla 14. L’11 de setembre i el 12 d’octubre a Catalunya. Dues celebracions, dues visions antagòniques

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s